A mesura que les cadires plegables es van convertir en una forma habitual de seient, les seves formes i processos de fabricació es van diversificar. Com que les cadires plegables ja no portaven el mateix simbolisme de poder i prestigi, van sorgir noves funcions i dissenys. A finals del segle XIX, les cadires plegables eren una eina de disseny per als utilitaristes, donant lloc a diverses formes i usos. Les cadires plegables tenen una llarga història d'ús militar. Necessitaven un aspecte senzill i compacte i una durabilitat robusta. Un cop van començar a mostrar l'estètica, van guanyar reconeixement. Tanmateix, mai van ser dissenyats per ser bells.
El nom "Faldestoel" per a la cadira Napoleó prové del francès antic "faldestoel", arrelat en el llatí "faldistorium". Històricament, la denominació de les cadires plegables portava connotacions de dignitat i noblesa, i la cadira Napoleó "Faldestoel" sempre ha estat un nom per a una cadira de superior. Existeixen milers de patents a tot el món per a idees noves relacionades amb les cadires plegables (tamborets). Dissenyadors, inventors i artesans comuns van dedicar la seva energia al disseny de la cadira, prestant molta atenció al plegat, l'ajust i la comoditat. Tanmateix, no totes les-cadires produïdes en massa incorporaven un disseny sofisticat.
Van proliferar els productes plegables i portàtils, amb la indústria produint els components més petits i lleugers per construir mobles plegables, adaptables a diverses condicions meteorològiques. Les cadires plegables són omnipresents i es troben als càmpings, als refugis a la platja i als esdeveniments esportius-una cadira que s'adapta a tots els hàbits i necessitats. S'utilitzen als pupitres i cadires de l'escola, i als cinemes i teatres... L'objectiu principal de la creació d'una cadira bàsica era proporcionar un breu respir, fàcil de plegar (i emmagatzemar). Les cadires plegables s'han convertit en una part indispensable dels mobles.
Les cadires plegables més modernes es van dissenyar després d'àmplies enquestes socials i discussions tècniques: seguint la visualització industrial (thonet) i les teories de la Bauhaus alemanya, el disseny de les cadires plegables va florir entre 1965 i 1975.
